Somnis en nits fredes

Sembla que per fi estic farta de tu,
de sentir-me culpable cada cop que beso un altre,
de tantes paraules d’amor encobertes d’agressives,
de tants jocs sense guanyadors ni regles.

No puc evitar sentir-te com un gran pes
que m’oprimeix l’alegria i les ganes de viure,
de ser feliç en la lleugeresa del meu ésser
i en la mediocritat de la teva existència.

Estic farta de tants de poemes,
de tantes passions irreals i exagerades,
d’escriure’t quan em sento sola i buida,
buida de tu, pel teu despreci i la teva absència.

No puc suportar l’indiferència fingida,
jugar a fer veure que tan sols juguem;
preferiria mil cops el desamor clar,
que aquesta obsessió per estimar els teus defectes.

No vulguis creure que tot plegat tindrà un final,
perquè estic farta i cansada de nosaltres,
farta de sentir-me vulnerable i especial,
farta dels teus somnis en nits fredes.