Física i química

Passa el temps discordant,
véns i te’n vas de la meva vida,
però mai no marxes realment,
lligat a mi per una història sense final.

Com una goma lligada entre nosaltres,
cada cop que algun s’allunya massa,
la cruel física converteix, per art de màgia,
la resistència racional en passió.

Amb la mateixa força i desesperació
amb la que intento allunyar-me de tu,
torno sense voler-ho, projectada,
a ferir-me contra la teva indiferència.

I a mesura que m’acosto a coneixe’t,
sento que cada cop m’allunyo més de tu,
de saber qui ets, què penses, què sents,
i em pregunto qui és que estimo realment.

Tot i que a vegades em fas tant de mal,
també em fas sentir viva, desperta als sentits,
i em remous i m’agites, i em confons,
però ets incapaç de fer-me feliç.

I sembla el retorn una tendència infinita,
però em falta fe per creure en l’eternitat,
així que en el fons penso que, tant de tibar,
al final trencaré el fil amb el passat.