Poema

Aferrant les mans als llençols calents,
remullant els dits dels peus al fluir dels segons,
estirada boca enlaire i callada,
dibuixant amb els ulls al sostre blanc de l'estança.

Així és com perdo el temps
quan la calor de la tarda m'aixafa l'esma,
la pell m'olora a platja i a son
i sóc incapaç de fer la migdiada.