Els altres

Hi ha gent que creu que t’estimo,
n’hi ha que em diuen que t’oblidi,
i altres sols pensen que encara somio
en móns de cavallers i princeses.

Per als altres sembla que tot està clar;
no entenen que dins aquesta confusió
em nodreixo de tot el que em provoques,
creient el que no dius, somiant el que no penses.

I el més curiós de tot plegat,
el que causa tot aquest joc d’incerteses,
és el fet que els meus propis sentiments
em són tan poc evidents com els teus.

Sé que l’única cosa que m’interessa dels altres
és la necessitat que m’allunyin de tu,
potser per a poder-te deixar per fi enrera,
potser per estimar-te definitivament en la meva rebel•lia.

Potser els altres són els que tenen raó...
però tu ets la gràcia de la vida.