A vegades cal tan poc...
tan poques paraules,
tan poca gent al voltant,
tan pocs moments o fets,
o potser a vegades no res en concret.
A vegades cal tan sols...
tan sols una mirada,
el tacte d’una pell amiga,
un somriure perquè si,
o un silenci íntim entre sons.
A vegades en tinc prou
amb la companyia i l’aire,
amb l’escalfor del meu cos,
amb un bolígraf que funcioni,
i alguna cosa semblant a un full en blanc.
A vegades no tinc
més que uns pensaments amb amor,
uns ulls amb tendresa,
un gest de bona voluntat,
somnis amb esperança,
i potser, de tant en tant, algun motiu.
Cal tant per ser feliç...
No hay comentarios:
Publicar un comentario