Dorm

Sovint les paraules em rellisquen
per sobre de la cara,
com una pluja càlida, fina,
que no aconsegueix despertar-me.

Sols noto l’escalfor del cos
que va pujant amb fermesa,
alentint l’aire dels pulmons,
vençut el món de la consciència.

No puc pensar en res en concret,
tan sols en el món que m’espera,
a les fosques dels meus somnis,
al meu mar dins una cullera.

A poc a poc les parpelles cauen,
obrint el teló d’un nou món,
un món meu, caòtic i rebel
amagat dins la boira del son.