Em pregunto el perquè
les coses bones de la vida
tan sols em roben un somriure
mentre vaig corrents.
Sembla que només calgui
un petit entrebanc al camí
per fer caure la felicitat.
Surto al carrer amb ulls nets,
miro al meu voltant,
la gent que passa al meu costat
es mira tant que ja ni es veu.
Per què serà que la vida
em costa tant d’entendre?
Vull saber què cal per a ser feliç.
Per què serà que la felicitat
és tan fràgil com jo?
No hay comentarios:
Publicar un comentario